Ahora, ¿votarías no? : potaje.net

Ahora, ¿votarías no?

30 de Mayo de 2005 | |

Marcadores Sociales
E-mail

categorias: Sociedad
etiquetas: ninguna

Tengo la certeza de que si la mayoría de los que fuimos a votar en el pasado referéndum hubiéramos leído algunos de los artículos de la futura Constitución, el tanto por ciento del NO hubiera sido aplastante. No por estar o dejar de estar de acuerdo con lo que este tratado propone, sino por la ambigüedad con la que está escrito y la facilidad que tiene la Unión Europea para modificar directivas cuando todavía no se han ratificado por la mayoría de los miembros.

Supongo que en el SI español influyeron varios motivos. Años de Franquismo, donde sólo era posible una única manera de pensar, no se borran en dos generaciones. La manera en que los medios de comunicación desprestigiaban a aquellos grupos que abogaban por el NO también ha influido. También el curioso hecho de que el gobierno y los partidos políticos hicieron campaña por el SI en vez de campaña informativa. ¿No eran validas ambas opciones? ¿Entonces por qué abusar de los impuestos gastándolos en una manipulación hacia el SI en vez de invertirlos en aumentar el conocimiento de los ciudadanos sobre el tratado de la Constitución? Para colmo, el gobierno decide utilizar un sistema de publicidad diametralmente opuesto a la importancia y seriedad que el texto se merece: la flor y nata de los artistas multimillonarios gracias a cánones sobre la propiedad intelectual y la élite de los deportistas con contratos multimillonarios.

Claro, esto es lo que nos han dado de comer y así han ido las cosas. Lo cual, permitidme deciros, es sólo la mitad de la culpa. La otro mitad es de todos aquellos de vosotros que ya os habéis acostumbrado a creer un único punto de vista porque es más cómodo tener una inclinación que balancearse intentando encontrar el punto medio entre vuestros pensamientos y vuestros actos.

Quizá en eso nos llevan ventaja en Francia. Quizá los franceses, pongamos la mitad de ellos, todavía no han sido corrompidos con la epidémica ideología de “cree, no pienses“. Seguramente ellos también fueron inundados por la consigna que lanzaban la mayoría de los partidos políticos: “Decir NO a la Constitución es decir NO a Europa“. Quizá, un español recibía la misma consigna y pensaba “… claro, tiene lógica…“, cuando en el mismo momento un francés pensaba “… decir no a la constitución no conlleva ir en contra de Europa. La Unión Europea ya está constituida y existen unos tratados que la protegen y la regulan. La Constitución puede ser un avance o un retraso para Europa. Será mejor que me informe …“. Entonces se informó y votó NO.

Puede que Francia haya liberado el tremendo placer que da creer por unos días que el pueblo tiene el poder y que, aunque sólo sea para alardear, lo recuerdan votando el contrario de lo que desean sus políticos. Veamos si dentro de unos días añadimos a Holanda a este ejemplo.

¿Y tu? ¿Votarías NO si hubiese un segundo referéndum?

Añade un Comentario |

RSS feed de los Comentarios |

TrackBack

Hola Ramón, soc el Victor. Segueixo molt la teva pàgina, les teves histories i de pas, se algo de tu.
Respecte a la pregunta,… jo, seguiria sense votar. No vaig votar aleshores, i no ho faria ara. No m’agraden les pantomimes, i aquesta votació ho ha sigut. Els polítics, poden pençar el que vulguin, i encara més, poden dir el que vulguin. El seu joc, consisteix en anar tençant la corda, i mentres ningú no digui res, ells seguiran tirant. Un cas clarissim, el tenim en el de les zones verdes. Al poblenou, fa temps, van intentar posar la zona blava. Sistematicament, cada nit, els veïns sortien al carrer, i destrossavan totes les màquines. Les van canviar una vegada, dos tres, quatre, cinc,… A la vintena vagada que canviaben una màquina, ho van deixar per impossible. Des d’aleshores, poblenou és una de les poques zonas de Barcelona, que no tenen zona blava.
En el cas de la votació, ho trovo una pantomima, per que en cap cas, el resultat de la votació era vinculant; tant sols era consultiu. Doncs Ramón, sincerament en això no hi crec. Tants diners gastats, i era consultiu? Ells diran el que vulguin, però la gran guanyadora de les eleccions, va ser l’abtenció. De totes formes ells no ho reconeixeran, però no em dona la gana que ningú m’enganyi, i aquest es un vici del qual, els polítics s’estan malacostumant. I poder no votaré en unes votacions consultives, però faré moltes altres coses al carrer, per que mica en mica, la cosa sigui una mica millor.

Per cert ramon, la pag. de la patera, crec que t’agradarà.
http://www.14km.net

un petó

Comentario por victor — 3 Junio 2005 #
L’abstenció era una opció. Però després de llegir gran part del text, adonar-me de la manipulació mediàtica i, sobretot, tenint en compte que la societat espanyola era la primera a votar el tractat de Constitució Europea, em vaig inclinar cap al vot negatiu per a intentar que el resultat sembrés el dubte de si no hi ha més opcions de les quals et deixen veure.

Els dubtes són positius, gairebé sempre, si es té un esperit de superació, investigació, un esperit de ser conscient que tots tenim els mitjans per a prendre decisions pròpies si no volem caure en la mandra de deixar que, no només uns altres les prenguin per nosaltres sinó també que aquests mateixos (polítics, multinacionals, mitjans de comunicació, etc.) ens acostumin a fer-nos creure que el que ells diuen és l’opinió correcta (cada vegada aquest fet està sent més radical i el missatge sol ser que la que ells donen és l’única opinió).

—
(traducción del texto anterior)

La abstención era una opción. Pero después de leer gran parte del texto, darme cuenta de la manipulación mediàtica y, sobre todo, teniendo en cuenta que la sociedad española era la primera en votar el tratado de Constitución Europea, me incliné hacia el voto negativo para intentar que el resultado sembrase la duda de si no hay más opciones de las que te dejan ver.

Las dudas son positivas, casi siempre, si se tiene un espíritu de superación, investigación, un espíritu de ser consciente que todos tenemos los medios para tomar decisiones propias si no queremos caer en la pereza de dejar que, no sólo otros las tomen por nosotros sino también de que esos mismos (políticos, multinacionales, medios de comunicación, etc.) nos acostumbren a hacernos creer que lo que ellos dicen es la opinión correcta (cada vez este hecho está siendo más radical y el mensaje suele ser que la que ellos dan es la única opinión).

Comentario por potaje — 3 Junio 2005 #
Respecte a l’exemple que has donat comentant la solució que van prendre els veïns de Poblenou, suposo que caldria revisar tot el que va passar i no només una part.

En 1998 l’ajuntament va decidir crear 120 noves places d’aparcament del tipus “zona blava”. Els veïns es van queixar a l’ajuntament, el qual no va donar solució. Després es va muntar una plataforma de veïns per a recollir signatures en contra del pla, i veient que l’ajuntament tampoc estudiava el tema i que no havia comunicació entre veïns i ajuntament, la plataforma va acabar manifestant-se.

Gens semblava retardar la instal·lació de les màquines de la zona blava, i quan la comunicació no funciona, gairebé qualsevol grup resol el problema amb violència. En aquest cas va ser arrencar les màquines de zona blava a mesura que l’ajuntament les instal·lava.

No obstant això aquí tenim una bona paradoxa. Els mateixos veïns duen temps queixant-se dels actes de violència i vandalisme que es produeixen en el barri per ser una zona important de venda de drogues. Per què llavors ells mateixos van acabar generant la mateixa violencia i vandalisme del que es queixen?

L’exemple que explicaves, relacionant-lo amb l’abstenció, perd així efecte, quan sabem que els veïns, abans de saltar-se les regles van exposar la seva opinió en contra de la zona blava.

—
(traducción del texto anterior)
Respecto al ejemplo que has dado comentando la solución que adpotaron los vecinos de Poblenou, supongo que habría que revisar todo lo que pasó y no sólo una parte.

En 1998 el ayuntamiento decidió crear 120 nuevas plazas de aparcamiento del tipo “zona azul”. Los vecinos se quejaron al ayuntamiento, el cual no dio solución. Después se montó una plataforma de vecinos para recoger firmas en contra del plan, y viendo que el ayuntamiento tampoco estudiaba el tema y que no había comunicación entre vecinos y ayuntamiento, la plataforma acabó manifestándose.

Nada parecía retrasar la instalación de las máquinas de la zona azul, y cuando la comunicación no funciona, casi cualquier grupo resuelve el problema con violencia. En este caso fue arrancar las máquinas de zona azul a medida que el ayuntamiento las instalaba.

Sin embargo aquí tenemos una buena paradoja. Los mismos vecinos llevan tiempo quejándose de los actos de violencia y vandalismo que se producen en el barrio por ser una zona importante de venta de drogas. ¿Por qué entonces ellos mismos acabaron generando la misma violencia y vandalismo del que se quejan?

El ejemplo que explicabas, relacionándolo con la abstención, pierde así efecto, cuando sabemos que los vecinos, antes de “Saltarse las reglas” expusieron su opinión en contra de la zona azul.

Comentario por potaje — 3 Junio 2005 #
Tens tota la rao Ramón. Els mitjans ja estan absolutament controlats. Per això, entenc, que s’han de buscar noves formules per intentar concienciar a la població. Difícil? sííííí… es una lluita titànica. la manipulació en els mitjans, està des de el moment que es van inventar. A espanya, hi va haver un cas clarissim, es deia NO-DO. Més tart, la dreta més reaccionaria i feixista, també en va treure moltissim partit. El bulldog es diu Urdazi, i és de sobres conegut qui hi havia derrera.
Per això, crec que la via alternativa a la manipulació dels mas-media (i com tot en la vida, sempre hi ha una alternativa), passa per obrir diferents camins, per mostrar “la veritat” (hi ho dic entre moltissimes cometes, per que en cap cas, crec que jo tingui el poder de la veritat). Com deia abanç, una de les opcions, crec que és, fent intervencions al carrer, també es poden generar forums de devat, també a partir d’un molt bon teixix associatiu mitjançant els moviments veïnals…. Crec que començant per aquí, el moviment pot anar creixent en tots els anvits de la vida. I en tot això, els polítics, no hi entren per res. Són opcions, totalment apartades de la política, i els media. Ja he explicat abanç, com la força veïnal, va fer que no es posessin zones blaves al Poblenou.
El problema, es que moltes vegades, oblidem que el poder, el te sempre el poble. La feina dels polítics, es precisament, fer que la gent s’oblidi del poder que te entre les mans.

De totes formes, aquestes vies paral.leles que proposo, no deixen de ser, petits camins per intentar actuar, però es evident, que a un nivell molt local. Però les grans revolucions, sempre comencen el nivells molt locals, i després s’expandeixen.

abanç d’enviar el mensa, veig la teva segona resposta. Evidentment, primer s’ha de dialogar, i etc, etc… I no entec, que te a veure el cas de les zones blaves, amb el de las patrulles urbanas. No comencem a barrejar conceptes. Que hi hagin humans que roban, no vol dir que la resta dels mortals robin. I si el teu veí es un lladre, pel sol fet de viure a la porta del costat, no vol dir que tu també siguis un lladre. Una cosa no treu l’altre.

Comentario por victor — 3 Junio 2005 #
Hola, sóc l’Anna. Veig que el debat que esteu seguint té una amplitud suficient com per a no saber per on començar.

El problema se centra en la gent. Aquesta és una afirmació que no accepta, sota cap pretext, una contraopinió. La gent (entenent com a gent, el poble)està adormida. Vivim en un país ressacós de dictadura, que només sap estar a la moda del que diuen els mass, com molt bé ha expressat el Víctor. Sigui com sigui, hi ha tants factors que influeixen el curs de l’evolució de la nostra societat, que analitzar-los tots ens portaria varies vides.

Aquest país es caracteritza, a part de per la paella i la buleria, per una societat inert, gandula, inactiva, no-creativa, inconscient i acomodada en l’absurditat. Quan va haver l’oportunitat de votar a favor o en contra de la constitució, ningú es va llegir el text. Però el text era ben fàcil d’aconseguir. Venia com a suplement del diari, una versió reduida de la mateixa. Ningú es va parar a llegir els articles de la proposta! El que em sembla més patètic és que, tot i ser conscients de la poca informació que tenien, la gent, va anar a votar cegament! Això no és normal, i només es pot entendre dins del concepte d’un país com aquest.

La autodetereminació com a individu és fonamental. Poder comprendre què és el que s’amaga darrera de l’embolcall dels medis.I això és una opció personal i que cadascú s’ha de procurar. És una feina primerament individual, de concienciació. Si no hi ha gent informada no hi ha poble informat.
Bé, m’en vaig…seguirem amb el debat.Siau!

Comentario por Anna — 3 Junio 2005 #
Com dius, Anna, si no hi ha gent informada no hi ha poble informat. I aixo els medis ho saben, per aixo treballen en donar la sensació que veure la televisió i llegir el diari es l’unic que has de fer per estar informat. Tambe treballen per donar la sensació de que un cop vist el telediari o llegit el diari, la teva opinió ja està formada.

Suposo que per a canviar això des de la base caldria canviar un poc el sistema educatiu; no només ensenyar les matèries més pràctiques perquè el nen es desenvolupi segons les normes de la societat actual, sinó també fomentar l’amor per la cultura, pel desenvolupament personal en aspectes que potenciïn la imaginació i la humanitat més enllà dels estàndards de ciutadà.

—
(traducción del texto anterior)

Como dices, Anna, sin gente informada no hay pueblo informado. Y eso los medios lo saben, por eso trabajan en dar la sensación que ver la televisión y leer el periódico es lo único que has de hacer para estar informado. También trabajan para dar la sensación de que una vez has visto el telediario o leído el periódico, tu opinión ya tiene que estar formada.

Supongo que para cambiar esto desde la base habría que cambiar un poco el sistema educativo; no sólo enseñar las materias más prácticas para que el niño se desarrolle según las normas de la sociedad actual, sino también fomentar el amor por la cultura, por el desarrollo personal en aspectos que potencien la imaginación y la humanidad más allá de los estándares de ciudadano.

Comentario por potaje — 3 Junio 2005 #
Veig que l’activitat en internet de l’Anna i el Victor es centra en el cap de setmana. Intentaré tenir preparat un bon article per al pròxim. Algun suggeriment?

Comentario por potaje — 6 Junio 2005 #
Hola Ramón. La veritat és que el meu internet es entre setmana, i ara, per l’anna, és el finde, tot i que aquest que bé no hi serà, perque està a frança, al festival d’animació d’Annecy.
I jo, no vaig escriure més, per que el tema, es va comnçar a ampliar massa. Crec interessant parlà de coses puntuals, i coses en les quals, nosaltres poguem fer algo per canviar-ho. Crec que està molt bé parla sobre lo malament que està el sistema educatiu, o que si la política dels Estats Units es tal, o que Repsol i Fecsa no sé que,… Però converses d’aquest tipus, ja n’he tingut moltes, i sincerament, crec que no serveixen de molt. Precisament per que són temes que de moment sens escapen. Que l’ensenyament està malament (en un nivell genéric), ja ho savem, però ara, no el podrem canviar.
Dons si vols algun suggeriment, et diria que el tema que vulguis, mentre sigui polémic. Si no se t’acut cap, jo en tinc un. En el cas concret de Barcelona, i en la nova realitat de l’arrivada dels migrants, que han de fer les escoles públiques per integrar aquests nous nens que venen de fora?, i que en molts dels casos, no saven parlar ni català, ni castellà?. El poblema, crec que te prou interessant, tenint en conte que hi han moltes escoles, que tenen una cuota de migrants del 80%. I un altre dels problemes, es que el català, s’està reduint a l’escola privada, que es on van els nens nascuts a catalunya. Per tant, el català, a la llarga, es tornarà un idioma classista, per que la gent d’aquí, o la nascuda fora, i amb pocs recursos económics, no podran accedir a les escoles privades. Aquest fenomen que està vivint catalunya, no es nou. Anterioment, ja l’han viscut França, Alemanya,… Quina va ser la seva política d’integració?
Com que és un tema que m’interessa molt, i sincerament, no en se gaire, m’agradaria saver que pença la gent, i com creu que s’hauria de tractar aquesta nova realitat.
Trovo molt interessant poder parlar de tots aquests temas, com el de la constitució europea, aquest que proposo, o molts d’altres. Crec que la informació ben donada, és imprescindible per podre “canviar el món”… si més no, canviar el nostre entorn.
Felicitats per l’estan de les samarretes. A veure si en veneu un bon grapat, i aconseguim sortir de la precarietat económica.

Comentario por victor — 7 Junio 2005 #
Vaig baixar dilluns a buscar una cosa al seu pis, acabava de estar pintant la Diva durant quatre hores, i vam comentar un altre cop el vitge a França.

Es clar que hem de pensar en coses en les que nosaltres poguem lluitar, potser podriem dir, de cos a cos. Pero aquest sistema implica que si existeix una arrel que genera supossats problemes a una part de la societat, aquesta continuará generat futures lluites. Defensar-se de les branques es un sistema lloable pero teoricament mes lent que atacar a l’arrel… es clar que atacar a l’arrel es practicament impossible.

He de ser conscient que desde aquest blog no ataco res de res, nomes dono opinió i ofereixo un espai per els que vulguin afegir la seva, pero trobar un eteniment de diferents punts de vista pensant-los una mica. El problema, actualment, es que el lectors de diaris i blogs a internet encara no ha descobert la seva part mes important: se conscient de que ell mateix pot generar informació per matisar la d’un altre i entrar aixi en una espiral de depuració de la veritat mes llogica.

Comentario por potaje — 8 Junio 2005 #